Protagonista "Pell de Fang" ESCUELA DE CINE DE BARCELONA

Creado/Modificado: Hace 2 años
Visitas: 12062
Inscritos: 0, Descartados: 13

Marcar como inadecuado

Tweet

Pierre és un home duns 50 anys. És alt i prim. Té el cabell curt i una barba descuidada. Sol portar roba d’abrigar fins i tot a dins de casa. Sempre porta alguna cosa que li tapa el coll, ja sigui una bufanda, o una samarreta de coll alt. Viu sol en un petit pis. Quan res interromp la seva tranquil·litat és una persona seria, tranquil·la, ordenada i pacient. Gaudeix de l’art- sobretot la pintura i la música- i no està interessat particularment en esports. Té un cotxe vell i no gaire bonic, no li importa perquè gairebé no el fa servir. Viu sol en un petit pis en un poble de muntanya. Pateix de una malaltia que li fa venir brots de picor per tot el cos, especialment la esquena i coll. Aquests atacs de picor solen aparèixer amb una regularitat d’una vegada cada dos mesos. La picor que sent és tant forta que li és casi impossible no rascar-se. Té un pal que li permet gratar-se les parts de la esquena en les que no arriba amb els braços- porta el pal amb ell a tot arreu per si li fa falta. El fet de rascar-se fa que tingui la pell vermella i a vegades amb ferides. Això ha fet que amb els anys la seva pell sigui cada cop més sensible. Les medicines convencionals que li van receptar no li feien tant efecte com ell volia així que va intentar buscar una alternativa que li curés la picor a l’instant. Va descobrir, en un llibre sobre plantes medicinals, que hi havia una planta, comunament trobada en boscos catalans, les fulles de la qual, contenien una propietat que ajudava a calmar la picor. Des de llavors, sempre guarda amb ell un pot amb aquestes fulles que li fan efecte a l’instant. Quan aquests episodis de picor apareixen perd casi el control del que està fent, la picor és tan gran i tant molesta que les seves mans reflexivament comencen a gratar-se. Durant aquests brots de picor, a vegades es comença a treure la roba de la part superior del cos perquè les seves ungles puguin tocar la pell de manera directa i la satisfacció de les rascades sigui major. En el moment no es preocupa per estar danyant la pell ja que ell només busca un alleujament- per molt petit que sigui- al seu patiment. Un cop es frega l’esquena i el coll amb les fulles la seva picor comença a disminuir fins que marxa per complet. Tot i així, a vegades, les ferides que s’ha provocat ell mateix durant l’atac, comencen a fer-li mal un cop la picor desapareix. Quan la cosa ja s’ha tranquil·litzat, li agrada fer-se una dutxa i netejar bé les ferides amb sabó. Un cop ha fet això, s’embena l’esquena, es vesteix amb roba nova que l’ajuda a amagar les ferides i torna al seu estat de serenitat aparentment impertorbable. Sempre li ha fet por que els altre vegin les seves ferides i descobreixin la seva debilitat. Aquest temor l’ha convertit en una persona molt introvertida que evita mostrar obertament els seus sentiments i emocions.